Horta, Horta nostra, bonica com tu sola
Et passeges per la vorera de la sèquia
Mentre compte els passos del teu suau caminar
Orxata dolça, com la blancor dels teus ulls
Grandiosos, vius i lluents
Esperant l'hora de retrobar-se tots dos
A allò més alt d'un taronger
Fent-nos passar per dos bojos enamorats
Parlant a crits, sense dir-nos res eloqüent
Entre els trons de l'última mascletà
Per a trons, els bàtecs del meu cor
Al veure't d'esquena
Amb el ram cap a l'ofrena
Tu ets la meua patrona, la musa d'un esperit
Maleït pels sorolls de la dolçaina i el tabalet
Que m'acompanya fins al Micalet
Màgia, màgia que envolta la pluja
Que recorre les meues galtes quan et veig aparèixer
Dins la flama dels meus somnis
Bonica, bonica com tu sola, et sent València!
No hay comentarios:
Publicar un comentario