I és el que és i el que no, no hi és

Ni balls, ni llunes plenes, somriures quart creixent

Ni sàtires, ni cants solemnes, tots d'una veu

Ni tu, ni jo, en aquest món, en aquest infern 

Anotacions subterrànies

             Quin plaer mirar-te d'esquena,

            Mirar les teues dolçes cames,

            Passetjant-se per la vorera 

            De la meua ànima, 

            Desitjosa de tu

    Madrid, febrer 2015

Et sent,bonica

Horta, Horta nostra, bonica com tu sola

Et passeges per la vorera de la sèquia

Mentre compte els passos del teu suau caminar

Orxata dolça, com la blancor dels teus ulls

Grandiosos, vius i lluents

Esperant l'hora de retrobar-se tots dos

A allò més alt d'un taronger

Fent-nos passar per dos bojos enamorats

Parlant a crits, sense dir-nos res eloqüent

Entre els trons de l'última mascletà

Per a trons, els bàtecs del meu cor

Al veure't d'esquena

Amb el ram cap a l'ofrena

Tu ets la meua patrona, la musa d'un esperit

Maleït pels sorolls de la dolçaina i el tabalet

Que m'acompanya fins al Micalet

Màgia, màgia que envolta la pluja

Que recorre les meues galtes quan et veig aparèixer

Dins la flama dels meus somnis

Bonica, bonica com tu sola, et sent València!

A les teues pupil.les

No hi havia a València uns ulls com els teus

Uns ulls verd mar, 

disposats a enfonsar totes les penes

que la marea va portar cap a nosaltres

Uns ulls vius, decidits...

plens d'alegria i lluita,

la vida és una constant lluita

i jo, en aquest instant 

l'observe a través de les meues ulleres

Ones que van... 

   Ones que vénen...

Les verdes ones em volen parlar de tu

i retornar la teua mirada